En la construcció de castables refractaris, el disseny de plàstic de recobriment o embolcall a la superfície del metallàncorses basa principalment en els motius clau següents. Aquestes mesures milloren significativament l’estabilitat i la durabilitat de l’estructura refractària:
1. Diferències d’expansió tèrmica
Els coeficients d’expansió tèrmica de metalls i castables refractaris són significativament diferents. A temperatures altes, els metalls s’expandeixen molt més que els materials refractaris, donant lloc a una tensió enorme a la superfície de contacte. Els plàstics, com a capa intermèdia flexible, poden absorbir la deformació de l’expansió i evitar un esquerdament casellable induït per la concentració d’estrès o una deformació de l’ancoratge.
2. Proveu el sobreescalfament local causat per la conducció de calor
El metall és un excel·lent conductor de calor. L’exposició directa a temperatures elevades pot formar un "pont tèrmic", que accelera la transferència de calor a estructures externes, provocant un sobreescalfament local o fins i tot danys. Els plàstics poden actuar com una capa d’aïllament per reduir la velocitat de conducció de calor i protegir les parts no resistents a la temperatura no alta.
3.Encanceu l’enllaç entre ancoratges i castables
Les superfícies metàl·liques llises poden provocar una adhesió insuficient de castables. Els plàstics poden millorar la força d’enllaç entre tots dos augmentant la rugositat superficial o la reacció química, impedint així que els castibles caiguin.
4. Protecció dels metalls de l’oxidació i la corrosió
En un entorn d’alta temperatura, el metall és fàcil d’oxidar i oxidar. Els plàstics aïllen l’oxigen i els mitjans químics, allargant la seva vida.
5. Adaptar -se a la deformació durant la construcció i la curació
El castable pot reduir -se en solidificar -se, però la posició de l’ancoratge ha de romandre estable. El plàstic proporciona una lleugera elasticitat per permetre els petits ajustaments de desplaçament i evitar les esquerdes causades per la tensió de contracció.
6.L’ablació d’alta temperatura forma un espai tampó
Alguns plàstics es cremen durant la calefacció inicial a alta temperatura, deixant un buit preestablert. Aquest espai proporciona una "zona de socors" per a l'expansió del metall, evitant que la força d'expansió actuï directament sobre la capa refractària.
La superfície de l’ancoratge metàl·lic sol estar recoberta d’asfalt o parafina, o embolicada amb cinta de plàstic elèctrica, amb un gruix d’1 ~ 2mm. Atès que el coeficient d’expansió tèrmica del refractor es pot diferir és molt diferent del seu coeficient d’expansió tèrmica, per tal d’evitar que tingui una gran expansió durant el procés de calefacció i provoqui una tensió excessiva a la tracció al refractari, l’asfalt s’aplica a la seva superfície. Aquests recobriments es cremen durant el procés de calefacció, deixant -lo amb un espai d’expansió lliure.
En resum, aquest procés garanteix l’estabilitat a llarg termini de l’estructura refractària a alta temperatura, corrosió i estrès mecànic mitjançant protecció multidimensional, que és un tractament detallat indispensable en el disseny de forns industrials.